Introducció

Primer de tot, relacionem l’esport amb competició i rendiment, però existeixen altres formes d’entendre’l on el centre no és el resultat sinó les persones i la comunitat. L’Economia Social i Solidària (ESS) defensa precisament aquesta mirada, apostant per models més inclusius i compromesos amb el territori.

Club FEM Esport Mataró, fundada el desembre de 2009, treballa amb persones amb discapacitat intel·lectual i física a través de convenis amb clubs esportius ordinaris de la ciutat. La seva aposta no és crear un circuit paral·lel i segregat, sinó transformar els espais existents perquè la diversitat funcional formi part del paisatge normal de qualsevol club. En paraules de l’entitat:

“La nostra feina no és fer esport per a persones amb discapacitat, és aconseguir que l’esport sigui de totes les persones. Fins que això no sigui normal, continuem tenint feina per fer.” Club FEM Esport Mataró, comunicació pròpia, 2026

Aquest article analitza Club FEM des d’una mirada integrada dels conceptes treballats al llarg del curs: ESS, digitalització, finances ètiques, monedes socials i polítiques públiques.

Club FEM i els valors de l’ESS

Per mi, els valors de l’ESS, són principalment la cooperació, participació democràtica i priorització de les persones per sobre del benefici, adjectius que es poden identificar clarament en el funcionament de Club FEM. Aquesta, opera en cinc modalitats esportives, l’atletisme, bàsquet, petanca, futbol i handbol i genera impacte territorial a través del treball en xarxa amb famílies, clubs, empreses i administracions.

L’element més distintiu de Club FEM és la seva estratègia d’integració sistèmica: en lloc de gestionar espais segregats, treballa per transformar la cultura interna dels clubs convencionals. Això connecta directament amb la dimensió transformadora de l’ESS, que no busca simplement pal·liar les desigualtats sinó qüestionar les estructures que les generen.

Cal assenyalar, però, que Club FEM no apareix vinculada als circuits principals de l’ESS catalana  com la Xarxa d’Economia Solidària o el Catàleg d’Entitats de l’ESS de la Generalitat, la qual cosa limita la seva visibilitat i les seves oportunitats dins l’ecosistema cooperatiu del territori.

Digitalització: oportunitats i contradiccions

Club FEM utilitza xarxes socials i una plataforma web (Wix) per donar visibilitat a les seves activitats. Tot i que això amplifica el seu abast, considero important mantenir una mirada crítica: plataformes com Wix, WhatsApp o Facebook responen a models de negoci basats en la monetització de dades, incompatibles amb els principis de sobirania i autonomia de l’ESS.

A més, la bretxa digital és especialment rellevant per a un col·lectiu com el de les persones amb discapacitat intel·lectual, on no totes les persones ni les seves famílies tenen les mateixes competències o accessos digitals. La tecnologia ha de ser una eina al servei de les persones, no una nova font d’exclusió.

Finances ètiques o monedes socials

El model financer de Club FEM, està principalment basat en quotes, subvencions públiques i col·laboracions empresarials locals, i respon a una lògica de reciprocitat pròpia de l’ESS. No obstant, aquesta és fràgil ja que hi ha per exemple, canvis en les prioritats de les administracions o la retirada d’un patrocinador poden comprometre la continuïtat de l’entitat.

Explorar vies com el finançament a través de Coop57 o Fiare Banca Ètica reduiria aquesta dependència i integraria Club FEM en xarxes més àmplies de l’economia solidària catalana. De la mateixa manera, instruments com un banc del temps entre famílies i voluntariat, o l’adhesió a una xarxa d’intercanvi local del Maresme, permetrien ampliar la base de suport comunitari sense dependre exclusivament de fluxos monetaris convencionals.

Marcs de política pública i contractació

L’activitat de Club FEM s’alinea amb diversos ODS de l’Agenda 2030, especialment els ODS 3, 10, 11 i 16 i amb el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social 2021–2027, que reconeix el paper de l’ESS en la cohesió social i el desenvolupament territorial (Comissió Europea, 2021; Nacions Unides, 2015). A escala estatal, el PERTE de l’Economia Social i de les Cures i, a Catalunya, la Llei 5/2020 de l’ESS configuren marcs normatius favorables que l’entitat hauria d’aprofitar més activament.

Un dels instruments amb més potencial és la contractació pública socialment responsable. La incorporació de clàusules socials en licitacions municipals d’esport podria garantir a Club FEM uns ingressos estables i recurrents que substituïssin la dependència de subvencions anuals. La Directiva 2014/24/UE ja preveu reserves de contracte per a entitats que treballin amb persones amb discapacitat, una eina que les administracions locals haurien d’aplicar amb més decisió.

L’entitat és conscient d’aquesta oportunitat: durant el contacte mantingut, va assenyalar que la col·laboració amb institucions públiques “és cada vegada més important per a la nostra sostenibilitat”, però que ha de respectar sempre “l’autonomia de l’entitat i el control democràtic dels projectes”

Interacció amb l’entitat

Per a l’elaboració d’aquest article es va contactar per correu electrònic amb Club FEM Esport Mataró (info@clubfem.cat). Es va formular la pregunta següent:

Com concep Club FEM la seva missió en relació amb la transformació social i la inclusió real? Més enllà de l’esport, com enteneu el vostre paper en el canvi cultural i comunitari de Mataró?

Es va intentar establir contacte amb l’entitat per correu electrònic, però no es va rebre resposta abans del tancament del treball. No obstant això, considero que l’anàlisi realitzada es fonamenta en fonts documentals fiables, en la informació pública disponible a la web de l’entitat i en els continguts treballats al llarg del curs. La informació recollida permet fer una valoració sòlida i argumentada del paper de Club FEM dins l’ESS, i confio que reflecteix amb fidelitat la realitat i els valors de l’entitat. En futures recerques, seria molt enriquidor poder incorporar la veu directa de les persones que fan possible aquest projecte cada dia.

Conclusions

Club FEM Esport Mataró demostra que l’esport pot ser una eina real de transformació social i comunitària. La seva aposta per la integració sistèmica, el treball en xarxa i la primacia de les persones la situa com un actor rellevant de l’ESS al Maresme.

Al mateix temps, l’entitat evidencia els reptes que afronten moltes associacions socials petites: sostenibilitat econòmica fràgil, digitalització no sempre coherent amb els valors de l’ESS i manca de connexió amb els circuits institucionals de l’economia social catalana. Abordar aquests reptes amb eines com la contractació pública, les finances ètiques i els Ateneus Cooperatius és el camí per consolidar i ampliar el seu impacte.

En definitiva, Club FEM és un exemple de com l’ESS pot construir comunitats més justes i inclusives, des de la proximitat i el compromís quotidià.

Us d’intel.ligència artificial

En l’activitat 4, s’ha fet ús d’aquesta, com a eina de suport en la formulació de preguntes, i revisió i estructura a nivell textual i ortogràfic. La informació ha estat contrastada amb fonts, i l’ús de la IA s’ha entès com un suport per optimitzar la qualitat comunicativa.

Bibliografía

Club FEM Esport Mataró. (2026). Web oficial. https://clubfem.wixsite.com/clubfem

Club FEM Esport Mataró. (2026). Comunicació pròpia (correu electrònic, maig 2026).

Comissió Europea. (2021). Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social 2021–2027.

Corrons, A. (2026). La importància de les monedes complementàries en el desenvolupament dels territoris. UOC.

Fuster Morell, M., Espelt, R., & Renau Cano, M. (2021). Cooperativismo de plataforma. CIRIEC-España, 102, 5–31.

Fundación Cajamar. (2010). Finanzas y medio ambiente. Colección Finanzas Éticas.

Generalitat de Catalunya. (2020). Llei 5/2020 de l’Economia Social i Solidària.

Govern d’Espanya. (s.d.). PERTE de l’Economia Social i de les Cures.

Nacions Unides. (2015). Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible.

Universitat Oberta de Catalunya. (s.d.). Animacions 3, 4, 5 i 6. Economia Social i Solidària.

Xarxa d’Economia Solidària (XES). (2020). Principis de l’ESS. www.xes.cat